L’Institut Provençana s’ha adherit recentment a l’Associació catalana per al foment de l’Economia del Bé Comú, essent el primer institut d'ensenyament secundari de Catalunya en formar part d’aquest espai de participació i transformació al que s’estan adherint entitats públiques ben diverses, com el districte barceloní d’Horta – Guinardo, La Universitat de Barcelona o l’Hospital - Institut universitari Guttmann, adscrit a la UAB.
L’Associació es constitueix al setembre del 2014 i té com a finalitat principal la promoció de l’Economia del Bé Comú a Catalunya.
És un espai de participació per a totes les persones, associacions, empreses, entitats i organitzacions, públiques o privades, que volen contribuir a la construcció d’un model econòmic amb valors ètics (Mercat ètic europeu).
L’Associació és independent, diversa, oberta al diàleg i a treballa conjuntament amb totes les iniciatives que caminen en la mateixa direcció.
La idea neix com a moviment transversal a Àustria al 2010 sota l’impuls de Christian Felber, professor de la Universitat de Viena.
L'Economia del Bé Comú es regeix per una sèrie de valors humans fonamentals que s'haurien d’aplicar a l’activitat econòmica, com són: responsabilitat, transparència, solidaritat, equitat, honestedat, cooperació, dignitat laboral, igualtat de gènere, confiança i respecte als drets humans, sostenibilitat mediambiental, entre d'altres.
Valors humans que conformen un espai comú amb els valors democràtics de l’ensenyament públic i del nostre projecte educatiu de centre, com son el respecte pel medi ambient i el caràcter d’escola verda del nostre institut, la recerca de la professionalitat, la qualitat laboral i la seguretat en el treball del professorat i del conjunt del personal que presta serveis al nostre institut, la formació de l’alumnat en els valors que caracteritzen una societat plural i democràtica, el respecte per la diversitat i la inclusió escolar, la cohesió social amb l’entorn, la coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes, la universalitat, la tolerància, la participació, el diàleg, la capacitació per a exercir activament la ciutadania, entre d’altres.
En la següent taula comparativa podem trobar una síntesi de la comparació entre l’economia actual i l’economia del bé comú:
Economia actual | Economia del bé comú | |
Els valors | La llibertat individual | La justícia i l'equitat |
Els recursos | Competir | Cooperar |
La regulació | Són il·limitats | Són límitats |
Els objectiuis | Maximitzar el benefici propi | Matximitzar el bé comú |
L'empresa | Model autosuficient | Model relacional |
Els indicadors |
Estat-PIB (medi) Empresa-Benefici econòmic |
Producte del bé comú (la fi) Contribució al bé comú (BBC) |
En l'economia real actual es mesura l'èxit econòmic amb valors o indicadors monetaris com el producte interior brut i els beneficis. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, si es sobreexplota el medi ambient, si creix la desigualtat social, si es respecten els drets humans, etc. De la mateixa manera que una empresa tingui beneficis no ens indica res sobre les condicions dels seus treballadors, les condicions d'igualtat de gènere, el tracte als seus proveïdors, què produeix ni com ho produeix, ni sobre l'impacte ambiental, social o ètic derivat de la seva activitat.
Per orientar l’Economia al Bé Comú cal que les empreses i entitats que es guiïn per aquests principis i valors ètics, i que demostrin la seva contribució al bé comú, obtinguin reconeixement social amb avantatges legals i fiscals respecte de les empreses orientades únicament a la maximització del benefici econòmic i que no rendeixen comptes dels costos socials i mediambientals que la seva activitat genera.